Aquesta setmana ha sigut dura a causa dels exàmens i del
mal de coll que he agafat. Però hi ha hagut una cosa bona: he pogut veure el
primer capítol de la cinquena temporada de la meva sèrie preferida: Once Upon a Time.
Haig d'admetre que hi estic molt, massa enganxada, però
no ho puc evitar. A la meva vida, igual que a la de tothom, hi passen coses
bones i dolentes, i a vegades, igual que qualsevol altra persona, sento la
necessitat de creure que existeix un món millor, on la bondat sempre guanya a
la maldat, on cada dia hi ha esperança.
A Once Upon a Time
els que fan males accions per motius egoistes acaben perdent, cosa que en el
nostre univers no acostuma a passar. Es fa justícia, i els de cor pur
aconsegueixen el seu final feliç.
Com diu el títol, la sèrie explica la història no
exposada dels personatges dels contes de fades. Relats que em recorden a la
meva infantesa, quan els meus pares me'ls contaven perquè m'adormís.
En conclusió, aquest programa televisiu m'agrada perquè
ensenya el cantó bo i el dolent de les persones i de la vida, i ens ensenya a
tenir sempre esperança, cosa que de vegades no podem trobar dins el nostre món.

No hay comentarios:
Publicar un comentario