Setena setmana: enmig de Barcelona!

Ahir, un divendres festiu, vaig anar a Barcelona amb la meva mare i el meu germà, i enmig d'un viatge amb tren vaig recordar-me de l'aventura que havia passat en aquella mateixa ciutat als finals d'aquest estiu amb uns amics de la meva família.

Vam anar al museu de Disseny, a la parada de St. Glòries. Hi havia diferents nivells, i com que ens ho havien indicat vam començar pel quart i així anar baixant.

En el quart ens vam trobar amb propaganda des d'anys més anteriors a anys més moderns. Era interessant comprovar la diferència en la imatge de les dones, en la utilització dels colors i en les diferents frases que canviaven segons els canvis de la societat.

A la tercera planta ens vam trobar amb roba femenina i masculina des dels anys 1550 als 2015, veient així l'evolució en les peces de roba de cada dia. Va ser una de les meves preferides.

A la segona, que va ser la meva preferida, vam trobar-hi decoració d'anys antics: mobles molt ben detallats de fusta, ceràmica de porcellana, llits, un carruatge... Veient com vivia la gent, com tenia decorades les cases i podent-ho comparar amb les nostres.

Finalment, a l'últim nivell hi havia objectes i tecnologies i decoracions modernes, no de les que tenim nosaltres a casa nostra, sinó encara més moderna, cosa que va ser molt divertida perquè semblava que estiguessis al futur.

En definitiva, aquesta experiència que vaig viure a Barcelona em va encantar i em va ensenyar coses que ara sabré per sempre. La recomano a qualsevol persona curiosa.

4a planta

Font: http://www.interioresminimalistas.com/2014/12/12/barcelona-estrena-este-proximo-domingo-su-museo-del-diseno/

3a planta

Font: http://www.interioresminimalistas.com/2014/12/12/barcelona-estrena-este-proximo-domingo-su-museo-del-diseno/

2a planta

Font: http://www.interioresminimalistas.com/2014/12/12/barcelona-estrena-este-proximo-domingo-su-museo-del-diseno/

1a planta

Font: http://www.interioresminimalistas.com/2014/12/12/barcelona-estrena-este-proximo-domingo-su-museo-del-diseno/

Museu de Disseny de Barcelona

Font: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/museu-ceramica-nuevo-impulso-disseny-hub-2331227

Sisena setmana: mar endins

Avui he vist un vídeo musical on hi sortia un peix que m'ha fet recordar l'espectacular excursió en vaixell que vaig fer a finals d'aquest estiu amb uns amics d'Anglaterra que estaven a Tossa de Mar de vacances.

El vaixell tenia el fons de cristall, permetent així que es pogués veure el fons marí, cosa que em va encantar perquè vaig poder veure la mida de les roques per sobre de les quals passàvem, els diferents peixos que nedaven per allà, les algues... Va ser una experiència innovadora i divertida! A més a més, també vam visitar coves plenes de peixos a qui els mariners van donar pa perquè s'apropessin.

El trajecte començava a Tossa de Mar, on érem nosaltres, i acabava a la Cala Giverola, on si volies t'hi podies quedar fins que el pròxim nabiu arribés. Nosaltres no ho vam fer, però hagués pogut ser divertit.

A part de tot això, era interessant escoltar el que la gent deia i amb quin idioma ho feien. La meva amiga, el meu germà i jo teníem un joc: descobrir en quina llengua parlava cada viatger i què deien. Estar en llocs com aquests et fan veure que hi ha molta gent al món amb cultures i maneres d'expressar-se diferents.

En definitiva, va ser molt divertit, i quan vam arribar a Tossa una altra vegada ens va fer pena, però sabíem que sempre en conservaríem el record.

                                     Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Tossa_de_Mar

                                    Font: http://www.fondocristal.com/eng/fotos.php

Cinquena setmana

L'anterior divendres vaig anar a un concert de piano a càrrec d'un personatge molt conegut en l'àmbit de la música: en Mladen Tcholitch, pianista serbi guanyador de nombrosos premis.

Haig d'admetre que tot i tocar la guitarra clàssica, no acostumo a anar a concerts com aquestes, però com que la meva mare també és sèrbia i li feia molta il·lusió, vam decidir anar-hi.

La primera cançó no em va arribar al cor. Sóc de les de drama, i aquella era massa alegre per mi. Però la següent ja va ser més turbulenta i va captar totalment la meva atenció. A partir d'aquell moment no vaig parar d'observar els seus dits llargs, prims, i extremadament ràpids. Era impressionant i casi impossible de creure que pogués arribar d'una banda a l'altra del piano amb tanta facilitat, tan segur, sense equivocar-se mai(o si ho va fer, no es va notar).

Vaig veure un fet que em va preocupar: era l'única nena de la meva edat. Tots, absolutament tots, passaven els quaranta. Sempre he sabut que la música clàssica no és apreciada pels adolescents. Jo mateixa segurament no l'apreciaria si no fos perquè toco un instrument d'aquest gènere.

A més a més, el pianista em va caure fabulosament bé, ja que la meva mare li va anar a parlar amb serbi. Es va posar molt content i no va demostrar, com molta gent diu en general dels músics, ser gens pretensiós.

En definitiva, aquest concert em va tocar l'ànima. Les cançons, ara amb moments dòcils, ara amb moments d'angoixa, semblaven transmetre'm missatges, sentiments, dels seus autors i del propi Mladen. 

                           Anunci de televisió del concert

Font: http://www.olot.tv/noticies/el-guanyador-del-maria-canals-2007-mladen-tcholitch-actua-aquest-divendres-al-teatre-principal-dolot/

                             Mladen Tcholitch

Font: http://www.radiolot.cat/noticies/el-reconegut-pianista-mladen-tcholitch-al-teatre-principal/

                                    

                                                                          

Quarta setmana

Avui a psicologia ens han ensenyat un documental que parlava d'una malaltia comuna i desconeguda per a la majoria de la gent: l'Esquizofrènia. Però com que no l'hem acabat, no us l'exposaré.

Tot i així, en el vídeo hi ha hagut una part que ha exposat un tema molt interessant que ja havíem analitzat la setmana passada a classe: el paper "malvat" de les indústries farmacèutiques.

Realment necessitem tantes medicines? Existeixen tantes malalties mentals i psicològiques? A la notícia "convertimos problemas cotidianos en trastornos mentales", Allen Frances, director durant anys del Manual Diagnòstic i Estadístic(DSM) en el que es defineixen i descriuen les diferents patologies mentals, va declarar que per culpa d'aquestes súper indústries que controlen la investigació(ja que en són els seus inversors), la DSM s'ha vist obligada a afegir una barbaritat de malalties que abans no hi eren, fent el llibre molt més gran del que hauria de ser. I per suposat, aquestes infermetats necessiten l'ús de pastilles, medicines... produïdes per les indústries farmacèutiques, aconseguint així enriquir-se més i més.

Paraules del propi Allen:

"Hace seis años coincidí con amigos y colegas que habían participado en la última revisión y les vi tan entusiasmados que no pude por menos que recurrir a la ironía: habéis ampliado tanto la lista de patologías, les dije, que yo mismo me reconozco en muchos de esos trastornos. Con frecuencia me olvido de las cosas, de modo que seguramente tengo una predemencia; de cuando en cuando como mucho, así que probablemente tengo el síndrome del comedor compulsivo, y puesto que al morir mi mujer, la tristeza me duró más de una semana y aún me duele, debo haber caído en una depresión. Es absurdo. Hemos creado un sistema diagnóstico que convierte problemas cotidianos y normales de la vida en trastornos mentales."

Així doncs, podem dir que les indústries farmacèutiques són capaços de fer-nos creure malalts pels seus propis beneficis. I això demostra que vivim en un món corrupte on els rics volen ser més rics i els ciutadans són enganyats.

Font: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/09/26/actualidad/1411730295_336861.html

*És en aquesta mateixa pàgina web on s'han agafat les paraules de l'Allen Frances com a exemple.

Tercera setmana

Aquesta setmana ha sigut dura a causa dels exàmens i del mal de coll que he agafat. Però hi ha hagut una cosa bona: he pogut veure el primer capítol de la cinquena temporada de la meva sèrie preferida: Once Upon a Time.

Haig d'admetre que hi estic molt, massa enganxada, però no ho puc evitar. A la meva vida, igual que a la de tothom, hi passen coses bones i dolentes, i a vegades, igual que qualsevol altra persona, sento la necessitat de creure que existeix un món millor, on la bondat sempre guanya a la maldat, on cada dia hi ha esperança.

A Once Upon a Time els que fan males accions per motius egoistes acaben perdent, cosa que en el nostre univers no acostuma a passar. Es fa justícia, i els de cor pur aconsegueixen el seu final feliç.

Com diu el títol, la sèrie explica la història no exposada dels personatges dels contes de fades. Relats que em recorden a la meva infantesa, quan els meus pares me'ls contaven perquè m'adormís.

En conclusió, aquest programa televisiu m'agrada perquè ensenya el cantó bo i el dolent de les persones i de la vida, i ens ensenya a tenir sempre esperança, cosa que de vegades no podem trobar dins el nostre món.

                              Font: http://www.ebay.com/bhp/once-upon-a-time-poster